La sanitat pública a debat

La sanitat pública costa a l’any 78 mil milions d’euros al conjunt de l’estat. Sembla tenir un dèficit estructural, l’augment del pressupost destinat a sanitat (necessari per l’envelliment de la població i el creixement absolut d’aquesta) no va acompanyat d’un creixement econòmic que pugui sustentar tal quantitat de recursos econòmics. La despesa sanitària ha augmentat entre els anys 1993 i 2004 entre un 30% i un 70% depenent de les comunitats autònomes i un increment conjunt del 41,2% (valor real). El PIB no ha crescut al mateix ritme. Encara així, Espanya només destina un 8,5% del total del seu PIB per a Sanitat, la mitjana de la OCDE és d’un 8,9% i està molt lluny de països com Estats Units (16% del PIB), França o Alemanya (11% i 10,4% respectivament), per tant, sembla que hi ha una bona optimització de recursos (es un sistema eficient), el nivell de satisfacció de l’usuari és d’un 6,2-6,6 (escala 0 a 10) i una cobertura universal garantida. Ara bé, com es pot millora el finançament de la Sanitat perquè deixi de tenir un dèficit estructural tan important i millorar la qualitat? La despesa sanitària no pot incrementar-se indefinidament.

Les dades són clares: anem 9,5 voltes l’any a la consulta i la mitjana dels països de la OCDE és de 6,8, anem massa al metge.

Molts i interessants mecanismes per esmenar el problema pressupostari estan sorgint en els últims mesos. Un d’ells seria el copagament, present en molts països, com ara Finlàndia, Suècia o Alemanya, on es paga per exemple per visitar al metge (11 euros a Finlàndia) o per dia al hospital (10 euros a Alemanya). Utilitzant aquest recurs els usuaris s’ho pensaran dos cops abans d’anar a fer una visita, al mateix temps prendran consciència de que no és un servei gratuït. És una mesura més dissuasòria que no pas de finançament que pot ser bastant efectiva. No obstant, el copagament és un filtre que no discrimina a tots per igual, a una persona que tingui molts recursos no li serà gaire difícil continuar abusant, a més, sembla un càstig massa dur per a les persones. Per molt que moltes persones abusin de la sanitat no totes ho fan, i sembla ser que és castigui que les persones estiguin preocupades per la seva salut. Per altre banda, més que copagament és un “repagament”, ja que la sanitat ja està finançada per l’usuari a través dels impostos. A més d’això, els informes diuen que el copagament és ineficient, a la llarga perjudica la salut ja que al evitar diagnòstics quan encara es pot prevenir esdevé més costós per a la sanitat (curar en comptes de prevenir).

El copagament és necessari i pot ser molt efectiu en els medicaments. Efectivament, la partida de medicaments representa un 25% del pressupost total de la sanitat. És una quantitat molt elevada, la més alta de tota la UE-15 (exceptuant França). Un dels problemes que representa és que el copagament existeix per franges d’edat (els majors de 65 anys no han de pagar per els medicaments i els adults paguen el 40% del cost total del medicament) i això és ineficient. S’ha de discriminar per renda en comptes de per edat. D’aquesta manera, segons la teva renda, hauràs d’abonar més o menys per el medicament, sent les persones de renda alta les que més paguin (per exemple un 100% si les rendes son molt altes i un 85% si és de renda alta).   S’ha de reduir com sigui la excessiva despesa farmacèutica. Un altre alternativa per fer-ho seria receptant molts més genèrics que no pas nous fàrmacs (que són molt més cars). Aquí algunes persones raonarien dient que són pitjors i que potser no solucionen la malaltia definitivament o eficaçment, això provocaria que els malalts continuessin malalts. Però, com senyalen molts metges, un genèric és exactament igual que un medicament de marca. Mateixa composició química.

S’ha de tenir molt en compte una tensió que està sempre present i que és important mantenir o, almenys, que es decanti per la sanitat pública. Aquesta és, si no és millora el sistema sanitari, és a dir, si, com ara, es van fent retallades importants empitjorant la qualitat del servei sanitari els usuaris començaran a pensar que és més desitjable fer-se d’una mútua i deixa de pagar impostos. Es desitjable que una part de la població es decanti per la sanitat privada, lliberant així persones de la sanitat pública i es pugui d’aquesta manera estalviar una mica. Si esdevé, però, un sentiment generalitzat, tot el sistema públic es vindrà a baix i tindrem un greu problema en la nostre societat.

Per altra banda, el model Alzira (que propugna per una gestió privada dels centres sanitaris) no disposa de valoracions serioses i objectives que corroborin que és un model més desitjable que l’establert en els altres centres.

Molts d’aquests debats és tenen que redirigir a una qüestió fonamental: si s’ha de prevenir o si s’ha de curar. Potser que invertir diners en moltes polítiques de prevenció sigui una bona estratègia per reduir indirectament el dèficit del sistema sanitari. Des de l’educació dels nostres joves a les mesures de protecció laboral, passant per campanyes publicitàries i més investigació és poden fer moltes coses que tinguin més en compte la prevenció. També augmentar molt més els impostos per aquells productes de risc i nocius sigui interessant (tabac, alcohol) i legalitzar les drogues, ja que molts dels seus consumidors pateixen greus malalties relacionades directament amb el seu consum i a l’hora de comprar-les no és té en compte aquesta externalitat negativa (ja que és una activitat no regulada i en el preu no està inclòs, interioritzada, l’externalitat).

No podem oblidar que darrere de tots aquests números hi han persones. Persones com la Maria del Carmen Mesa, que va morir desprès de passar per cuatre hospitals i de no ser atesa en algun d’ells per culpa de les retallades, o persones com l’Enrique Costa, que està patint una mort lenta i tràgica (una tortura) per no poder tenir la seva dosis de morfina. Quin model de societat volem?

Anuncios

2 pensamientos en “La sanitat pública a debat

  1. Si es que los pobres salen muy caros… mejor que se mueran.
    ¿Esperaban acaso otra cosa aquellos que propiciaron que en Cataluña y en Españistán gobierne la derecha?

    Por otro lado, hablar de prevención cuando nos atiborran a comida basura, grasas trans, alimentos adulterados y un ritmo de vida incompatible con una calidad de vida mínima, creo que es absurdo.
    Para no enfermarse, hay que llevar una vida sana, una alimentación correcta ( que ni mucho menos es la que nos venden habitualmente los propios profesionales de la nutrición) y tener unos hábitos de trabajo igualmente correctos que incluyan todas las medidas de seguridad y de higiene laboral.

    • Completamente de acuerdo. La verdad es que ultimamente, hablar de prevención, yo lo hago, pero es cierto que si se hiciese (y se hace) desde el establishment sonaría un poco hipócrita…La estructura del capitalismo actual, del trabajador cognitivo, de la precariedad laboral, extenúa psicológicamente a las personas, y también físicamente. Si trabajáramos 4 horas al días (cosa que es posible actualmente) y tuviésemos alimentos de calidad y todo esto fuese acompañado de buenos hábitos ya veríamos lo que bajaba el gasto sanitario..simplemente por estar más sanos. Pero el capitalismo es insano per se jaja.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s